Nombre de resultats 2
per a esport base
19/01/2017 - Les 7 claus bàsiques per a la gestió de conflictes a l'esport base
El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.
Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.
Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.
Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.
Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.
Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
Entre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.
Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.
Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.
Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
30/04/2015 - Sense violència a les grades; modernitzar l'esport
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |